La nebulositat que congestionava els pics més alts dels Alps Escandinaus va fugir, a fora tot i el fred hi lluïa un sol com cap altre dia.

Un dia radiant

A partir d'aquell dia ja em marcava el retorn a casa, i m'esperaven encara uns 300Km fins a l'estació de tren més propera.

Després de despedir-me del grup de senderisme i agraïr-los la infinita hospitalitat vaig tornar a encarar la carretera, aquest cop cap al sud, cap a casa.

El grup per complet

Fins a la pròxima

Aquell dia va ser en diferència el més emocionant de tot el viatge; aprofitava la tranquilitat absoluta d'aquells paratges per anar-me despedint de tot el que veia, vaig saludar al Mont Saana i li vaig prometre que el tornaria a veure.

El paisatge era tant radiant que m'aixecava de la bici per aplaudir-lo, semblava que que s'havia vestit amb les seves millors gales per impressionar-me.

Camí de tornada

Pujant per una de les rampes de la carretera finalment va succeïr, van començar a aparèixer Caribús de la muntanya, semblava que tots s'havien posat d'acord per baixar a despedir-me, eren tant nombrosos que no s'espantaven, em van fer un passadís d'homenatge i els vaig donar les gràcies i els vaig dedicar també un aplaudiment.

Les carreteres en aquests trams són infinites, s'allarguen fins on arriba la vista adaptant-se al relleu de les muntanyes i transcorrent en perfecta línia recta. El paisatge res a veure amb el que vaig veure el dia anterior, grís i inhospit, en aquell dia tot radiava, el blau del cel tacat amb el blanc impressionant dels núvols ressaltava més que mai el blau intens dels llacs i els rius que m'acompanyaven cap al sud.

Horitzó

Les muntanyes ja suaus eren cobertes per un fí mantell de taiga que de cap de les maneres em deixava veure el color marró de la terra.

Cel radiant

En aquella jornada vaig fer un total de 162 Km i va ser aquell dia que realment vaig poder observar el canvi d'un típus de vegetació a l'altre.

Racons del camí

Finalment vaig trobar un camping a la població de Palojensuu. Ja era temporada baixa i a la botiga o "Kioski" practicament no hi tenien res de menjar i em vaig tenir d'apanyar am el que vaig trobar, no molt adient per a recuperar les forçes d'aquell dia.

"Recuperant forçes"

No vaig voler llogar una cabana de fusta i vaig plantar la tenda, error que vaig pagar durant aquella nit, ja que el fred d'aquella latitud no em va deixar dormir.